1. |
Svalbard
05:56
|
|||
|
Tu veus el futur
i els teus amics també
però crec que no heu previst
un gir argumental.
En la transició entre escenes
el meu fotograma és fosc
i no hi ha cap relleu
perquè ja no hi sóc.
He marxat cap al Pol Nord,
he marxat cap a Svalbard,
des d'on miro el món tranquil
i espero una oportunitat,
A la ciutat de Longyear,
a casa un escriptor francès
que em parla dels miners
comunistes,
com fantasmes explotats.
I et vaig dir:
a les mentides els cal públic
i jo sóc impacient,
però he tornat a ser el roure
del continent
que emergeix.
I els óssos polars salten,
les guineus ballen pel glaç
i els gegants nevats dels cims
es tornen grisos a l'agost.
A Spitzberguen parlo en rus
amb uns nens ucraïnesos
i un científic polonès
m'ensenya el banc de llavors.
I l'auroa boreal
flameja la capa del sol
mentre la nit s'adorm
i no té por de foscor
I toquen jazz les estrelles
amb un baixista noruec
que tenia un grup de trash
però ho van deixar fa temps
igual que jo.
Quan et vaig dir:
a les mentides els cal públic
i jo sóc impacient,
però he tornat a ser el roure
del continent
que emergeix.
Espero que arribi el moment
en què agafaré el rifle
muntaré el tirineu
i marxaré al cor de l'illa,
Alliberaré els haskis
miraré el cel nocturn
i pensaré en tu
I també en altra gent
que m'ha fet ser com sóc
i en tot el que he perdut
i en el que no veuré
i m'apuntaré el cervell...
I pensaré:
a les mentides els cal públic
i jo sóc impacient,
i he tornat a ser valent
com un roure
del continent
que emergeix.
|
||||
2. |
||||
|
SHE LEFT MY HEART,
NOW I’M STRANGER THAN A RAINBOW
IN THE WIND,
I FEEL SAD AND DEAD,
LIFE CAN’T HEAR ME BUT I CAN TOUCH
THE WINTER TREES,
IT’S WHEN THE LIGHT SHINES
I’M GOIN’ DOWN TO THE DARKNESS
OF YOUR HEART,
IT’S WHEN THE WIND STOPS
I’M GOIN’ DOWN AND I TAKE
ALL WHAT I CAN.
AND I WON’T BE BACK HERE AGAIN.
I HAVE REALLY NO HOME,
NO WAY OR SORROW,
ALL THAT I NEED
IS TO BREAK HER SKY,
THERE’S NO HERO IN THE MEMORY,
ONCE IN THE STAR OF LOVELY TRIES;
SWEET SORROW COMES,
IT’S WHEN THE LIGHT SHINES
I’M GOIN’ DOWN TO THE DARKNESS
OF THY HEART,
IT’S WHEN THE WIND STOPS
I’M GOIN’ DOWN AND I TAKE
ALL WHAT I CAN.
AND I WON’T BE BACK HERE AGAIN.
|
||||
3. |
Molins
02:55
|
|||
|
- Molins -
Molins de vent
giren amb pausa a la mercè del vent
dels camps.
Jo faig moure el molí de la vellesa
ventant molt fort
des de la meva jovenesa
Quanta de força inútil.
Per més que faig, no obtinc
ni una almosta de farina.
Passa el gran vent i ja no el sento,
molí parat per sempre més als camps.
|
||||
4. |
Nit de l'àngel
02:43
|
|||
|
- Nit de l'àngel -
He lluitat amb un àngel
d’inusitat ardor
-ell gran i fort, jo temerari-,
vingut a mi perquè participés
d’allò més alt que salva.
Tens com la nit, amb meravella
i espant, entre les seves
mans debatent-me, quin misteri
naixia en mi, que m’igualava
com a la nit, sobrepassant-me?
Quasi vençut, ell em cedia
part del seu foc, jo veia
l’escala de la llum,
per on els cants davallen
al solitari cor.
|
||||
5. |
Tàber
04:19
|
|||
|
Encara és fosc;
travesso el vell portal.
Als carrers del turó
el silenci nocturn
és opac.
Les parets diuen noms
i mirades distants
que no sé reconèixer.
Tot el dolor s'eixuga
en aquests murs tan lents.
Quan arribo al Palau,
escantells a la pedra,
revelacions de setges.
A les gàrgoles gòtiques,
antics lladres de temps
preservaren l'instant,
el rostre d'un malson.
El pati està ple
de taronges caigudes
i a la font un sant Jordi
venç de nou el dragó.
Un rostre de bronze,
sever,
em mira enllà del temps.
Fa fred. Escolto
la veu de les campanes
i bateguen, exhaustes,
les ombres del Palau.
Com la mar imprevista,
una onada de llum.
És l'olor de l'albada.
|
||||
6. |
Fragments
04:03
|
|||
|
II
S’esmussen els contorns d’aquesta pell,
l’aire quiet tensa el gest per mirar-te.
S’estén el buit,
es perd dins el seu centre.
Osques la llum;
potser només senyals d’absència.
T’espera una illa,
tu.
III
S’esberla el mar,
ones negres s’allunyen
fins a l’esclat,
l’instant on conflueixen
les carenes.
Trenquen el cel
branques de llum,
sense horitzó.
Clivelles.
V
El vent t’empeny.
L’oblit de sorra,
gris,
talla l’onada.
Mons escindits.
Textures.
Plenituds que s’escapcen.
VI
El mur era un mirall.
Et solca el fred,
la densitat del buit.
Rastres ferits,
petges d’algú que has estat tu
esquerden una pell.
Es descús la foscor.
El tacte està cansat
i plores.
|
||||
7. |
||||
|
You love me -- you are sure --
I shall not fear mistake --
I shall not cheated wake --
Some grinning morn --
To find the Sunrise left --
And Orchards -- unbereft --
And Dollie -- gone!
I need not start -- you're sure --
That night will never be --
When frightened -- home to Thee I run --
To find the windows dark --
And no more Dollie -- mark --
Quite none?
Be sure you're sure -- you know --
I'll bear it better now --
If you'll just tell me so --
Than when -- a little dull Balm grown --
Over this pain of mine --
You sting -- again!
|
||||
8. |
Sunday
03:15
|
|||
|
IF YOU HOLD MY TEARS THEN I’LL BE THERE
TO CATCH YOU WHEN YOU FALL
AND TO WAKE UP BESIDE YOU.
TODAY IS SUNDAY, THE SKIES ARE GREY,
I JUST DRINK COFFEE TRYING
TO UNDERSTAND WHAT HAPPENED YESTERDAY,
PROBABLY NOTHIN’,
I’M SURE THAT NOTHIN’,
PROBABLY I DON’T
HAVE NOTHIN’ TO REGRET,
BUT MAYBE I WOULD LIKE TO.
I’M WAITING FOR YOUR CALL
YOU SAID LET’S MEET TOMORROW,
ANYWHERE, IT DOESN’T REALLY MATTER.
BUT FOUR DAYS HAVE PASSED
AND I’M STILL FAITHFUL
TO THAT PROMISE YOU CANNOT CARRY OUT
AS MY BOSS ALWAYS SAYS
DON’T CARE THAT MUCH FOR ANYONE,
I COULDN’T SEE ANY PAIN,
INTO HIS EYES
WHILE HE WAS FIRING ME OUT
BUT MAYBE I WANTED SO.
WANNA SMOKE AND DRINK
WANNA TOUCH AND FEEL
WANNA PLAY MY SONGS
WANNA SHOW MY VIEW
WANNA THINK ABOUT THE UNTHOUGHT.
|
||||
9. |
Bisons, Duquessa
03:50
|
|||
|
M'agrada aquest abric que duus del segle passat,
espero que el que amaga dins no hagi canviat.
Intento escriure’t pàgines en blanc,
una llança vibra i fereix l'engany.
Només és bonic tot el que t'estimes.
Trobes lleig allò
que no pots hipnotitzar.
Tres estacions he trigat a entendre
que és quan m'agenollo
que podem veure-hi clar.
Igual que els bisons
que sento plorar
dins el teu cor
duquessa.
Ens trobem pel carrer com dos coneguts llunyans,
els dos fem gestos altius i passem de llarg,
per evitar parlar del temps fem crisàlides,
un tren blanc ens duu a camps siberians.
|
||||
10. |
Els teus ulls infinits
03:14
|
|||
|
S'acosta el moment
de volar de nou,
Pots sentir-ho
dins teu, ho sé,
No és senzill
i els núvols al cel
no em voldran mostrar
el teu rumb, ningú no sap on vas.
Has pres el teu cos nu
i has canviat tots els panys.
Dins els vells trens del nord,
t'asseus a respirar el futur.
No tornaràs al punt
on per riure calia estar enganyat.
Aniràs tan lluny, i tornaràs a caure.
Els teus ulls infinits
mai van saber què amagaven
però a mi em van mostrar
que l'enyorança
ens fa anar endavant.
Quan creguis que has arribat
recorda que la terra no és plana,
gira sense passat
i a l'hivern la neu també plou.
Que una cova per dins
pot ser un palau o una presó,
depèn de qui hi viu,
de quins colors estimi.
T'has escapat,
quan torni el sol tornaràs,
conec la teva vall,
i els trucs que et juga la nit.
Conec que molt sovint
contestes que no
i vols dir que sí,
que enyores els dies
quan penjàvem junts.
|
||||
11. |
So Long (Sonnet 18)
04:33
|
|||
|
Shall I compare thee to a summer's day?
Thou art more lovely and more temperate:
Rough winds do shake the darling buds of May,
And summer's lease hath all too short a date:
Sometime too hot the eye of heaven shines,
And often is his gold complexion dimm'd;
And every fair from fair sometime declines,
By chance or nature's changing course untrimm'd;
But thy eternal summer shall not fade
Nor lose possession of that fair thou owest;
Nor shall Death brag thou wander'st in his shade,
When in eternal lines to time thou growest:
So long as men can breathe or eyes can see,
So long lives this and this gives life to thee.
|
||||
12. |
||||
|
All the heavy days are over;
Leave the body's coloured pride
Underneath the grass and clover,
With the feet laid side by side.
One with her are mirth and duty;
Bear the gold-embroidered dress,
For she needs not her sad beauty,
To the scented oaken press.
Hers the kiss of Mother Mary,
The long hair is on her face;
Still she goes with footsteps wary
Full of earth's old timid grace.
With white feet of angels seven
Her white feet go glimmering;
And above the deep of heaven,
Flame on flame, and wing on wing.
|
||||
13. |
Si de nit
03:16
|
|||
|
- Si de nit -
Si de nit les bruixes
em maten les roses,
en matí d’aloses
oloro maduixes,
i sol, d’aquí estant,
encenc el llevant,
apago la tarda;
el crit escarit
d’un ocell de nit
no em fa cap basarda,
tant em sento eixit.
Talment, ara, eixit
que intento fortuna
de fer un tot unit
amb sol, terra i lluna,
que d’aquest afany
que el meu cor altera
n’obtinc un alt guany:
ni vana quimera
ni condició
de mortal em lliga,
sinó sols amor.
Qui d’amor s’abriga
puja l’esglaó
que el deixa a l’artiga
del saber major.
|
||||
14. |
||||
|
Jo sé d'un lloc on els trens mai s'aturen, on les pors es buiden,
Jo sé d'un lloc, més enllà dels núvols, on la tristesa és l'únic sol,
No existeix l'orgull, la pietat és la treva de la pluja,
Cauen els plors i reguen la boira,
Si vas enllà del nord i esperes, mirant les cares dels viatgers perduts,
Si els preguntes com està ella, viu en la terra dels intents,
No existeix l'orgull, la pietat és la treva de la pluja,
Cauen els plors i reguen la boira,
Sota tempestes d'il·lusió camina i creua aquest món gris
De rostres falsos,
Entre disfresses d'estius buits, l'hivern encara
Camina i un altre cop s'escapa,
Travessa la porta grisa,
Aquesta és terra de llàgrimes i vent
Moltes vegades m'hi he endinsat, m'hi he perdut, sense restar-hi,
Jo sé d'un lloc, on només hi ha temors, no hi ha respostes, hi habiten ombres.
No existeix l'orgull, la pietat és la treva de la pluja,
Cauen els plors i reguen la boira,
Sota tempestes d'il·lusió camina i creua aquest món gris
De rostres falsos,
Entre disfresses d'estius buits, l'hivern encara camina
i un altre cop s'escapa
Travessa la porta grisa,
Aquesta és terra de llàgrimes i vent
|
||||
15. |
N5
04:04
|
|||
|
Obre la boca
deixa'm agafar
un bri d'aire
de dins teu
que a fora ja fa
massa temps
que s'ha acabat.
Baixo del nit bus
mil parades abans
de la parada
on solia baixar,
però és que avui
ets tu la que em mou
i no vols que m'oblidi
de respirar.
Tots els teus secrets
estaran segurs en mi,
tot el que vols dir
trobarà un llenguatge en mi,
deixa de pensar ja
en el que ha existit
quan et demano si ets feliç.
Hi ha una llanterna
que és un ull lunar,
que és la bombeta
del porxo del futur,
que s'encendrà
només si ho vols tant
com jo ho vull.
I jo ho veus,
no hi ha massa res més a dir
aquí avançant dins
el nit bus cinc
mentre em poses
les manilles
i penses per dins
tot allò que li diràs
al matí,
com si t'agradés l'olor
que fa avui,
deixa de pensar ja
si l'hi has o no de dir,
més igual si el fas feliç
però no ets feliç
si el fas feliç.
Per què no em fas feliç a mi?
Per què no em fas feliç a mi?
Per què no em fas feliç a mi?
(at infinitum)
|
||||
16. |
She's not the only one
02:58
|
|||
|
SHE’S PHENOMENAL, AND SHE ALWAYS UNDERSTANDS
WHAT I WANNA SAY
UNDERNEATH HER TREE.
I LIKE HER SPECIALLY WHEN SHE DOESN’T LOOK AT ME,
SHE’S THE JUDGE.
I DO BELIEVE IN WONDERS ‘CAUSE SINCE WE’VE MET
EVERYTHING SEEMS COLOURIZED IN GREEN.
SHE’S BECOMING IMPORTANT IN MY LIFE
AND I THINK I’LL HAVE TO DECIDE FOR THE FIRST TIME.
SO I’LL BRING HER TO MY SECRET ROOM
BEHIND A PALACE OF PROMISES,
SO I’LL PRAY HER, DO YOU WANNA TRY SOMETHING MORE?
IT’S OKAY TO TASTE IT,
IT’S GOOD, IT’S ALRIGHT, YEAH.
SHE’S NOT THE ONLY ONE, IN MY HEART
BUYING SOME SPECIAL CLOTHES FOR THE MAGIC OCASION,
I’LL SING THAT I LOVE HER BUT I DON’T,
‘CAUSE I’LL KISS HER FLESH, I’LL GET IN HER PATH
LIKE A SWORD ASKING HER TO FEEL GOOD,
BECAUSE ALL THE MEN WERE BORN
WITH THE BEST AND THE WORSE,
WE HAVE THE POWER OF PLEASURE.
INSIDE A KINGDOM OF FATE
WHAT AM I SUPPOSE TO FEEL
WHEN SHE CRIES UNDERNEATH ME?
I’LL SAY IT’S GOOD,
IT’S ALRIGHT,
YEAH.
SHE’S NOT THE ONLY ONE, IN MY HEART.
YOU’RE NOT THE ONLY ONE, IN MY HEART.
SHE’S NO THE ONLY ONE IN MY HEART.
|
||||
17. |
||||
|
Un fum nocturn pren forma en el cendrer
i es va fent lloc
entre la nostra història de dimarts nit
quan ja és fosc
mirant la televisió
el teu perfil té vint anys,
amb tres milions de sols
que et cremen als cabells
i no tens por perquè jo sóc a prop
jo sempre he estat a prop
com un bon imbècil
que et volia tota,
com tants altres idiotes
molt més lamentables que jo.
El teu perfil mira la pantalla
que es transforma en un túnel de llum
a través del qual viatges i et gires
i em mires de reüll
i ja tens trenta anys
i duus un nen a les mans
que jo voldria meu
però té les faccions molt germàniques,
la pell s'endureix
però els ulls molt més brillants
ara que ets mare
i tens dos cors al món,
i tens dos cors al món.
I jo callo mentre el cuides,
tu no saps com llegir-me els ulls,
i després de donar-me el teu fill
el teu cos té quaranta anys
i es mou precisament,
surts de la sala
i jo veig que el fum va a buscar-te (i et vol fer mal)
i et desfigura i tens cinquanta, seixanta, setanta i vuitanta anys,
els sols grocs fosos
són cementiris escandinaus
on has anat a viure
i on has enterrat,
aquella esperança
que al final trobaries
el que tant vas buscar,
el que tant vas buscar
i ara em trobes a faltar,
em trobes a faltar
em trobes a faltar
em trobes a faltar.
Jo m'aixeco ràpidament, respiro el fum
del teu voltant
i un cop dissipat
tu tornes a tenir vint anys
somrius, somrius,
i em mires com si hagués estat valent
i et dic que no ho sóc mai
només el teu perill m'ho fa ser,
si no hi ets, si te'n vas
em torno molt més fort
i em faig molt, molt més gran del que he estat mai
i tot per tu
i tot per tu,
cada any que passi,
t'estimaré més
cada any que passi
em faré vell
amb tu
i el teu verí m'adormirà en aquest sofà
des d'on ara t'escric,
com si no s'hagués d'acabar.
|
||||
18. |
||||
|
- Fireworks will breath (煙花會綻放) -
Bao bei come here,
we can succeed,
the fireworks will breath,
The air of future,
you hand of light,
will dry the oceans
and time can stop its circle,
and clouds will disappear,
There is no dark in this new sky
deserts are over now,
so come.
Let it be mine,
let it be yours.
There are no countries,
there are no flags,
when it comes to deny
the aching ages,
the slowest speeds,
the cups we will fill with
dreams and silence
and music of belief
Show me your chords
so you can teach me
how your quite bird sings,
so come.
Let it be mine,
let it be yours.
So come
Both of us
know something that
each of us
could not know
before our love
comes.
Hey babe come here,
I'm strong enough
the fire works...
|
||||
19. |
Cançó d'hivern
04:23
|
|||
|
Hivern parla’m del seus
secrets reialmes
guardats entre els cabells
i l’olor dels dits,
Parla’m del que més li fa falta,
i de tot allò que hi ha
darrere els llavis prims,
de si val la pena o no
tenir més coratge,
per caçar l’escena
que ella provoca a les nits,
i ajupir-me a trobar la clau destinada
que m’obre el pit i em deixa d’emmalaltir.
Et sents estranya
quan la ment se te’n va
i et troben pels cafès
amb cantants frustrats?
I vas veient com cau la pols
sobre el món
i neva als cementiris d’aquesta ciutat,
vols la làpida del meu costat
amb l’epitafi que el trencalòs
ha escrit al llom del vent?
Així com ell
et llences tu a destruir-me,
vas cap al cor
i el tinc tan dur que t’hi estimbes,
I besa’m com un àngel així,
fes de cada petó una cicatriu,
em quedaré aquí per descobrir el teu món,
espero trobar-t'hi a dins.
Enllà del parcs
i enllà dels carrers
la pluja cau
i es fa difícil saber
si has passat per aquí
de nit, de nit.
He estat molt perdut
i no m’he trobat,
per trobar res a dir
he hagut de callar,
amarg és recordar
el vals sangonós,
i els fingiments constants
i el sopar especial.
A l’hivern vaig lluitar
contra la teva maldat,
i el nostre mal
va desglaçar l’iglú de les ombres,
del hall al llit greu,
volcans de neu a les fosques.
|
||||
Pere Vilanova
Pere Vilanova (Barcelona, 1988)
és un poeta i un cantautor. Canta en català, anglès i francès i les seves cançons
sempre busquen la vida interior de les coses.
-
Pere Vilanova (Barcelona, 1988) is a poet and a songwriter. He sings in catalan, english and french and his songs are always looking for the inner life of things.
... more
If you like Pere Vilanova, you may also like:
Myōboku - "Myōboku"
by Foehn Records
featured on Bandcamp Radio Mar 31, 2020
go to album
Quickies
by The Magnetic Fields
The band's latest project includes twenty-eight new short songs that clock-in at no longer than just under three minutes.
go to album
Live From Blackalachia
by Moses Sumney
featured on Bandcamp Radio Feb 1, 2022
go to album
Castle In The Sky
by Alex Siegel
Alex Siegel makes light, gorgeous indie pop with cloudlike melodies & radiant instrumentation, presented in both studio & live versions.
go to album
Restless Guests
by Otis Jordan & Band
Swirling folk-psych improvisations from Glasgow's storied Green Door Studio by songwriter Otis Jordan and friends.
go to album
A hushed and low-lit EP from this Melbourne musician, where dreamlike melodies drift across a bed of tender guitar.
go to album
Deep soul melodies and elastic funk grooves light up the latest from Sivu.
go to album
