1. |
La pell besa la pell
03:26
|
|
||
|
S'atenua la llum.
Al delta l'aire vibra
pel batec d'unes ales,
amb el claqueig dels ànecs.
S'estronca la suor,
s'obren els llavis
al tast fresc de la síndria.
Al laberint dels ulls
hi ha un gest nostàlgic,
la pell besa la pell
i la tristesa amaina.
Duu el riu, com una barca,
el somni d'unes mans.
|
||||
2. |
Mayo Manhio
01:40
|
|
||
|
La natura s'estripa furiosa
i s'encalma,
l'erupció del volcà,
el gest arravatat
que s'asserena,
la mare o la lleona
que renyen els seus fills,
el crit irat que esquerda
la pell tranquil.la de la tarda
i s'apaga en murmuris,
un cop recobrada la tendresa.
Els cabells de la llum
s'esbandeixen encara damunt el teu rostre.
Déu et crea
i la Terra t'ha donat el seu nom.
|
||||
3. |
Un vent còsmic
03:51
|
|
||
|
Un vent còsmic empeny
endins de l'univers
la vela que has estès,
el vell tapís,
una magrana atapeïda d'astres,
de mons que només intuïm.
Els ulls s'hi aboquen:
rere una lent
l'immens eixam d'estrelles,
l'espai àvid de temps
on els planetes
ocupen el seu lloc.
No ens pertany l'horitzó:
vençuts pel pes de cada nit,
tornem la nostra ment
a la casa i la pell,
a l'oblit i l'espera.
La vela que has estès,
la distància insondable
ens expliquen qui som.
|
||||
4. |
Una nit
05:05
|
|
||
|
S'esvaneix la llum grisa
i aquesta ombra esquinçada
s'arrecera en el somni.
He perdut les mirades:
una joia exaltada
com un riu transparent,
un desig impacient
que m'empeny cap a uns llavis,
una angoixa infinita
que no sé mitigar.
Les dibuixa el silenci
amb un traç que em fereix,
inguarible,
al ponent on s'atura l'espera,
serè,
sobre un cel de cristall.
Hi netejo els meus ulls
ja envellits
d'unes llàgrimes blaves.
Hi ha una nit
que vaig néixer.
Hi ha una nit
que el teu cos va estimar-me.
I l'oblit
va eixugant el seu rastre.
Tot és nu,
sense temps,
quan els astres sorgeixen.
|
||||
5. |
París
02:25
|
|
||
|
Neva a París
i el vent llança les volves contra el tacte,
la pell grisa de l'aire
dibuixa les mirades que s'encreuen
cercant besos ocults
rere un gest fatigat.
Neva a París,
el cel no té fronteres,
el dia és un estany
i les ombres s'inclinen sobre l'aigua.
La nit,
blava,
s'ajeu,
molt àvida de llavis.
|
||||
6. |
Fragments
03:49
|
|
||
|
II
S’esmussen els contorns d’aquesta pell,
l’aire quiet tensa el gest per mirar-te.
S’estén el buit,
es perd dins el seu centre.
Osques la llum;
potser només senyals d’absència.
T’espera una illa,
tu.
III
S’esberla el mar,
ones negres s’allunyen
fins a l’esclat,
l’instant on conflueixen
les carenes.
Trenquen el cel
branques de llum,
sense horitzó.
Clivelles.
V
El vent t’empeny.
L’oblit de sorra,
gris,
talla l’onada.
Mons escindits.
Textures.
Plenituds que s’escapcen.
VI
El mur era un mirall.
Et solca el fred,
la densitat del buit.
Rastres ferits,
petges d’algú que has estat tu
esquerden una pell.
Es descús la foscor.
El tacte està cansat
i plores.
|
||||
7. |
Vinc
03:24
|
|
||
|
Vinc del desig,
de somiar-te,
ple de pell
i del blau de mirall
d'aquestes aigües nues.
S'eixuga la llum.
Torno al somni,
als teus ulls,
que m'han pres i que em deixen,
a les mans on escolto
aquesta veu que estimo.
Quin silenci entre els dits!
Dorm el riu.
Els llavis beuen l'aire.
Ho fan tan lentament
que sembla que s'allunyin.
El somni ha caigut per la finestra
i arriba l'onada del temps.
Ara aprenc a explicar-li a la nit
com em cal la tendresa.
|
||||
8. |
Tàber
04:35
|
|
||
|
Encara és fosc;
travesso el vell portal.
Als carrers del turó
el silenci nocturn
és opac.
Les parets diuen noms
i mirades distants
que no sé reconèixer.
Tot el dolor s'eixuga
en aquests murs tan lents.
Quan arribo al Palau,
escantells a la pedra,
revelacions de setges.
A les gàrgoles gòtiques,
antics lladres de temps
preservaren l'instant,
el rostre d'un malson.
El pati està ple
de taronges caigudes
i a la font un sant Jordi
venç de nou el dragó.
Un rostre de bronze,
sever,
em mira enllà del temps.
Fa fred. Escolto
la veu de les campanes
i bateguen, exhaustes,
les ombres del Palau.
Com la mar imprevista,
una onada de llum.
És l'olor de l'albada.
|
||||
9. |
El mirall del retorn
02:56
|
|
||
|
Desig, somni i oblit
i el silenci que espera.
El teu cos xop de llum
i els teus ulls on la mar em convoca.
Amb les mans del record,
m'acompanya la nit.
Els teus llavis s'allunyen.
Ens bevem el ponent
per encendre tristeses.
Al mirall del retorn
hi ha fragments d'infinit.
|
||||
10. |
El centre del temps
03:40
|
|
||
|
En aquesta ciutat
tot té a veure amb la vida dels homes,
els seus somnis l'ocupen,
mentre la terra calla.
El passat és la història
que els homes n'escriuen;
recreen el seu món
dins de cada paraula.
S'estronca la saba
i l'arbre s'extingeix.
Quan s'aturen els dies
els ulls es reconeixen.
La mort,
sempre a punt,
dins de la ment
t'espera.
Als carrers els gestos es retroben
rere els murs
destenyits de records.
I ara tu,
que has après a plorar,
mires llavis que es besen.
Un vent de solitud
restableix el desig,
despulla la impaciència.
S'escampa la llum del dolor
endins de tu
cap al centre del temps.
|
||||
11. |
El pròxim moviment
02:50
|
|||
|
(i)
El fang,
el foc,
la sang,
el pas veloç,
un salt,
el traç d'un arc,
la línia sinuosa,
la flama i la sageta que es projecten,
batec fugaç de terra.
(ii)
T'asseus i esperes
el que ha de succeir.
Atents, sorpresos,
et sotgen rostres
sorgits d'una altra escena,
darrere d'un mirall.
Sents el tacte d'uns ulls que t'assenyalen.
Esperen el teu pròxim moviment.
(iii)
Reprens la dansa,
la música del gest,
les ales de la llum.
Conformes l'aire
amb els teus dits.
El món alena amb tu,
s'acorda amb els teus passos,
succeeix en els teus ulls.
|
||||
12. |
Agulla de llum
04:35
|
|
||
|
El cel es va vestint de roses i d'argent
i l'horitzó s'aprima i es torna penetrant,
una agulla de llum travessa l'aire
i Venus, a l'oest, crema i tremola abans de pondre's.
El gest del món esdevé tràgic i precís,
l'abisme que s'obre davant teu
perquè amb els ulls t'hi estimbis,
ja pura solitud,
ja incandescència el mar,
ferida estesa dels records
on el batec dels somnis s'alenteix
i on arrossegues, perplex i desolat,
el llast dels dies,
espurnes doloroses del desig,
les mans antigues
on reconeixes qui vas ser
i on et reescrius encara
sota un rostre cansat
que estima els arbres
i aquesta nit que s'eixampla
com una geografia il·limitada,
d'on ets al capdavall,
unit el teu destí al dels astres.
|
||||
13. |
Els arbres
03:36
|
|
||
|
Cauen les gotes
una a una
com còdols de cristall
sobre la pell de l'aigua;
avança el bosc,
fuig d'un passat de cendra
en un seguici silenciós
sota la mà dels núvols.
Arbre rere arbre
sento el corrent de saba dins dels troncs
que el vent inclina.
Trepitgem la terra venerada,
d'on ressorgim després de cada mort,
sorra entre els dits de l'aire.
|
||||
14. |
Un vent còsmic (represa)
01:33
|
|
||
|
Un vent còsmic empeny
endins de l'univers
la vela que has estès,
el vell tapís,
una magrana atapeïda d'astres,
de mons que només intuïm.
Els ulls s'hi aboquen:
rere una lent
l'immens eixam d'estrelles,
l'espai àvid de temps
on els planetes
ocupen el seu lloc.
No ens pertany l'horitzó:
vençuts pel pes de cada nit,
tornem la nostra ment
a la casa i la pell,
a l'oblit i l'espera.
La vela que has estès,
la distància insondable
ens expliquen qui som.
|
||||
Pere Vilanova
Pere Vilanova (Barcelona, 1988)
és un poeta i un cantautor. Canta en català, anglès i francès i les seves cançons
sempre busquen la vida interior de les coses.
-
Pere Vilanova (Barcelona, 1988) is a poet and a songwriter. He sings in catalan, english and french and his songs are always looking for the inner life of things.
... more
If you like Pere Vilanova, you may also like:
Emotions and Math
by Margaret Glaspy
featured on Bandcamp Radio Jun 6, 2017
go to album
Quickies
by The Magnetic Fields
The band's latest project includes twenty-eight new short songs that clock-in at no longer than just under three minutes.
go to album
With “In Silver Halides,” Lowpines have created a collection of rich, textured, deeply-felt rock songs abounding in small sonic details.
go to album
Julien Baker - Audiotree Live
by Julien Baker
Baker follows up her recent debut album with an Audiotree Live performance during which her powerhouse voice simply shines.
go to album
A hushed and low-lit EP from this Melbourne musician, where dreamlike melodies drift across a bed of tender guitar.
go to album
Deep soul melodies and elastic funk grooves light up the latest from Sivu.
go to album
Recorded on the Grecian isle of Hydra, this is blissed-out psych pop with stacked falsetto harmonies and luscious arrangements.
go to album
