Directe a la Memòria

by Pere Vilanova

/
  • Streaming + Download

    Purchasable with gift card

     

1.
Svalbard 05:56
Tu veus el futur i els teus amics també però crec que no heu previst un gir argumental. En la transició entre escenes el meu fotograma és fosc i no hi ha cap relleu perquè ja no hi sóc. He marxat cap al Pol Nord, he marxat cap a Svalbard, des d'on miro el món tranquil i espero una oportunitat, A la ciutat de Longyear, a casa un escriptor francès que em parla dels miners comunistes, com fantasmes explotats. I et vaig dir: a les mentides els cal públic i jo sóc impacient, però he tornat a ser el roure del continent que emergeix. I els óssos polars salten, les guineus ballen pel glaç i els gegants nevats dels cims es tornen grisos a l'agost. A Spitzberguen parlo en rus amb uns nens ucraïnesos i un científic polonès m'ensenya el banc de llavors. I l'auroa boreal flameja la capa del sol mentre la nit s'adorm i no té por de foscor I toquen jazz les estrelles amb un baixista noruec que tenia un grup de trash però ho van deixar fa temps igual que jo. Quan et vaig dir: a les mentides els cal públic i jo sóc impacient, però he tornat a ser el roure del continent que emergeix. Espero que arribi el moment en què agafaré el rifle muntaré el tirineu i marxaré al cor de l'illa, Alliberaré els haskis miraré el cel nocturn i pensaré en tu I també en altra gent que m'ha fet ser com sóc i en tot el que he perdut i en el que no veuré i m'apuntaré el cervell... I pensaré: a les mentides els cal públic i jo sóc impacient, i he tornat a ser valent com un roure del continent que emergeix.
2.
SHE LEFT MY HEART, NOW I’M STRANGER THAN A RAINBOW IN THE WIND, I FEEL SAD AND DEAD, LIFE CAN’T HEAR ME BUT I CAN TOUCH THE WINTER TREES, IT’S WHEN THE LIGHT SHINES I’M GOIN’ DOWN TO THE DARKNESS OF YOUR HEART, IT’S WHEN THE WIND STOPS I’M GOIN’ DOWN AND I TAKE ALL WHAT I CAN. AND I WON’T BE BACK HERE AGAIN. I HAVE REALLY NO HOME, NO WAY OR SORROW, ALL THAT I NEED IS TO BREAK HER SKY, THERE’S NO HERO IN THE MEMORY, ONCE IN THE STAR OF LOVELY TRIES; SWEET SORROW COMES, IT’S WHEN THE LIGHT SHINES I’M GOIN’ DOWN TO THE DARKNESS OF THY HEART, IT’S WHEN THE WIND STOPS I’M GOIN’ DOWN AND I TAKE ALL WHAT I CAN. AND I WON’T BE BACK HERE AGAIN.
3.
Molins 02:55
- Molins - Molins de vent giren amb pausa a la mercè del vent dels camps. Jo faig moure el molí de la vellesa ventant molt fort des de la meva jovenesa Quanta de força inútil. Per més que faig, no obtinc ni una almosta de farina. Passa el gran vent i ja no el sento, molí parat per sempre més als camps.
4.
- Nit de l'àngel - He lluitat amb un àngel d’inusitat ardor -ell gran i fort, jo temerari-, vingut a mi perquè participés d’allò més alt que salva. Tens com la nit, amb meravella i espant, entre les seves mans debatent-me, quin misteri naixia en mi, que m’igualava com a la nit, sobrepassant-me? Quasi vençut, ell em cedia part del seu foc, jo veia l’escala de la llum, per on els cants davallen al solitari cor.
5.
Tàber 04:19
Encara és fosc; travesso el vell portal. Als carrers del turó el silenci nocturn és opac. Les parets diuen noms i mirades distants que no sé reconèixer. Tot el dolor s'eixuga en aquests murs tan lents. Quan arribo al Palau, escantells a la pedra, revelacions de setges. A les gàrgoles gòtiques, antics lladres de temps preservaren l'instant, el rostre d'un malson. El pati està ple de taronges caigudes i a la font un sant Jordi venç de nou el dragó. Un rostre de bronze, sever, em mira enllà del temps. Fa fred. Escolto la veu de les campanes i bateguen, exhaustes, les ombres del Palau. Com la mar imprevista, una onada de llum. És l'olor de l'albada.
6.
Fragments 04:03
II S’esmussen els contorns d’aquesta pell, l’aire quiet tensa el gest per mirar-te. S’estén el buit, es perd dins el seu centre. Osques la llum; potser només senyals d’absència. T’espera una illa, tu. III S’esberla el mar, ones negres s’allunyen fins a l’esclat, l’instant on conflueixen les carenes. Trenquen el cel branques de llum, sense horitzó. Clivelles. V El vent t’empeny. L’oblit de sorra, gris, talla l’onada. Mons escindits. Textures. Plenituds que s’escapcen. VI El mur era un mirall. Et solca el fred, la densitat del buit. Rastres ferits, petges d’algú que has estat tu esquerden una pell. Es descús la foscor. El tacte està cansat i plores.
7.
You love me -- you are sure -- I shall not fear mistake -- I shall not cheated wake -- Some grinning morn -- To find the Sunrise left -- And Orchards -- unbereft -- And Dollie -- gone! I need not start -- you're sure -- That night will never be -- When frightened -- home to Thee I run -- To find the windows dark -- And no more Dollie -- mark -- Quite none? Be sure you're sure -- you know -- I'll bear it better now -- If you'll just tell me so -- Than when -- a little dull Balm grown -- Over this pain of mine -- You sting -- again!
8.
Sunday 03:15
IF YOU HOLD MY TEARS THEN I’LL BE THERE TO CATCH YOU WHEN YOU FALL AND TO WAKE UP BESIDE YOU. TODAY IS SUNDAY, THE SKIES ARE GREY, I JUST DRINK COFFEE TRYING TO UNDERSTAND WHAT HAPPENED YESTERDAY, PROBABLY NOTHIN’, I’M SURE THAT NOTHIN’, PROBABLY I DON’T HAVE NOTHIN’ TO REGRET, BUT MAYBE I WOULD LIKE TO. I’M WAITING FOR YOUR CALL YOU SAID LET’S MEET TOMORROW, ANYWHERE, IT DOESN’T REALLY MATTER. BUT FOUR DAYS HAVE PASSED AND I’M STILL FAITHFUL TO THAT PROMISE YOU CANNOT CARRY OUT AS MY BOSS ALWAYS SAYS DON’T CARE THAT MUCH FOR ANYONE, I COULDN’T SEE ANY PAIN, INTO HIS EYES WHILE HE WAS FIRING ME OUT BUT MAYBE I WANTED SO. WANNA SMOKE AND DRINK WANNA TOUCH AND FEEL WANNA PLAY MY SONGS WANNA SHOW MY VIEW WANNA THINK ABOUT THE UNTHOUGHT.
9.
M'agrada aquest abric que duus del segle passat, espero que el que amaga dins no hagi canviat. Intento escriure’t pàgines en blanc, una llança vibra i fereix l'engany. Només és bonic tot el que t'estimes. Trobes lleig allò que no pots hipnotitzar. Tres estacions he trigat a entendre que és quan m'agenollo que podem veure-hi clar. Igual que els bisons que sento plorar dins el teu cor duquessa. Ens trobem pel carrer com dos coneguts llunyans, els dos fem gestos altius i passem de llarg, per evitar parlar del temps fem crisàlides, un tren blanc ens duu a camps siberians.
10.
S'acosta el moment de volar de nou, Pots sentir-ho dins teu, ho sé, No és senzill i els núvols al cel no em voldran mostrar el teu rumb, ningú no sap on vas. Has pres el teu cos nu i has canviat tots els panys. Dins els vells trens del nord, t'asseus a respirar el futur. No tornaràs al punt on per riure calia estar enganyat. Aniràs tan lluny, i tornaràs a caure. Els teus ulls infinits mai van saber què amagaven però a mi em van mostrar que l'enyorança ens fa anar endavant. Quan creguis que has arribat recorda que la terra no és plana, gira sense passat i a l'hivern la neu també plou. Que una cova per dins pot ser un palau o una presó, depèn de qui hi viu, de quins colors estimi. T'has escapat, quan torni el sol tornaràs, conec la teva vall, i els trucs que et juga la nit. Conec que molt sovint contestes que no i vols dir que sí, que enyores els dies quan penjàvem junts.
11.
Shall I compare thee to a summer's day? Thou art more lovely and more temperate: Rough winds do shake the darling buds of May, And summer's lease hath all too short a date: Sometime too hot the eye of heaven shines, And often is his gold complexion dimm'd; And every fair from fair sometime declines, By chance or nature's changing course untrimm'd; But thy eternal summer shall not fade Nor lose possession of that fair thou owest; Nor shall Death brag thou wander'st in his shade, When in eternal lines to time thou growest: So long as men can breathe or eyes can see, So long lives this and this gives life to thee.
12.
All the heavy days are over; Leave the body's coloured pride Underneath the grass and clover, With the feet laid side by side. One with her are mirth and duty; Bear the gold-embroidered dress, For she needs not her sad beauty, To the scented oaken press. Hers the kiss of Mother Mary, The long hair is on her face; Still she goes with footsteps wary Full of earth's old timid grace. With white feet of angels seven Her white feet go glimmering; And above the deep of heaven, Flame on flame, and wing on wing.
13.
Si de nit 03:16
- Si de nit - Si de nit les bruixes em maten les roses, en matí d’aloses oloro maduixes, i sol, d’aquí estant, encenc el llevant, apago la tarda; el crit escarit d’un ocell de nit no em fa cap basarda, tant em sento eixit. Talment, ara, eixit que intento fortuna de fer un tot unit amb sol, terra i lluna, que d’aquest afany que el meu cor altera n’obtinc un alt guany: ni vana quimera ni condició de mortal em lliga, sinó sols amor. Qui d’amor s’abriga puja l’esglaó que el deixa a l’artiga del saber major.
14.
Jo sé d'un lloc on els trens mai s'aturen, on les pors es buiden, Jo sé d'un lloc, més enllà dels núvols, on la tristesa és l'únic sol, No existeix l'orgull, la pietat és la treva de la pluja, Cauen els plors i reguen la boira, Si vas enllà del nord i esperes, mirant les cares dels viatgers perduts, Si els preguntes com està ella, viu en la terra dels intents, No existeix l'orgull, la pietat és la treva de la pluja, Cauen els plors i reguen la boira, Sota tempestes d'il·lusió camina i creua aquest món gris De rostres falsos, Entre disfresses d'estius buits, l'hivern encara Camina i un altre cop s'escapa, Travessa la porta grisa, Aquesta és terra de llàgrimes i vent Moltes vegades m'hi he endinsat, m'hi he perdut, sense restar-hi, Jo sé d'un lloc, on només hi ha temors, no hi ha respostes, hi habiten ombres. No existeix l'orgull, la pietat és la treva de la pluja, Cauen els plors i reguen la boira, Sota tempestes d'il·lusió camina i creua aquest món gris De rostres falsos, Entre disfresses d'estius buits, l'hivern encara camina i un altre cop s'escapa Travessa la porta grisa, Aquesta és terra de llàgrimes i vent
15.
N5 04:04
Obre la boca deixa'm agafar un bri d'aire de dins teu que a fora ja fa massa temps que s'ha acabat. Baixo del nit bus mil parades abans de la parada on solia baixar, però és que avui ets tu la que em mou i no vols que m'oblidi de respirar. Tots els teus secrets estaran segurs en mi, tot el que vols dir trobarà un llenguatge en mi, deixa de pensar ja en el que ha existit quan et demano si ets feliç. Hi ha una llanterna que és un ull lunar, que és la bombeta del porxo del futur, que s'encendrà només si ho vols tant com jo ho vull. I jo ho veus, no hi ha massa res més a dir aquí avançant dins el nit bus cinc mentre em poses les manilles i penses per dins tot allò que li diràs al matí, com si t'agradés l'olor que fa avui, deixa de pensar ja si l'hi has o no de dir, més igual si el fas feliç però no ets feliç si el fas feliç. Per què no em fas feliç a mi? Per què no em fas feliç a mi? Per què no em fas feliç a mi? (at infinitum)
16.
SHE’S PHENOMENAL, AND SHE ALWAYS UNDERSTANDS WHAT I WANNA SAY UNDERNEATH HER TREE. I LIKE HER SPECIALLY WHEN SHE DOESN’T LOOK AT ME, SHE’S THE JUDGE. I DO BELIEVE IN WONDERS ‘CAUSE SINCE WE’VE MET EVERYTHING SEEMS COLOURIZED IN GREEN. SHE’S BECOMING IMPORTANT IN MY LIFE AND I THINK I’LL HAVE TO DECIDE FOR THE FIRST TIME. SO I’LL BRING HER TO MY SECRET ROOM BEHIND A PALACE OF PROMISES, SO I’LL PRAY HER, DO YOU WANNA TRY SOMETHING MORE? IT’S OKAY TO TASTE IT, IT’S GOOD, IT’S ALRIGHT, YEAH. SHE’S NOT THE ONLY ONE, IN MY HEART BUYING SOME SPECIAL CLOTHES FOR THE MAGIC OCASION, I’LL SING THAT I LOVE HER BUT I DON’T, ‘CAUSE I’LL KISS HER FLESH, I’LL GET IN HER PATH LIKE A SWORD ASKING HER TO FEEL GOOD, BECAUSE ALL THE MEN WERE BORN WITH THE BEST AND THE WORSE, WE HAVE THE POWER OF PLEASURE. INSIDE A KINGDOM OF FATE WHAT AM I SUPPOSE TO FEEL WHEN SHE CRIES UNDERNEATH ME? I’LL SAY IT’S GOOD, IT’S ALRIGHT, YEAH. SHE’S NOT THE ONLY ONE, IN MY HEART. YOU’RE NOT THE ONLY ONE, IN MY HEART. SHE’S NO THE ONLY ONE IN MY HEART.
17.
Un fum nocturn pren forma en el cendrer i es va fent lloc entre la nostra història de dimarts nit quan ja és fosc mirant la televisió el teu perfil té vint anys, amb tres milions de sols que et cremen als cabells i no tens por perquè jo sóc a prop jo sempre he estat a prop com un bon imbècil que et volia tota, com tants altres idiotes molt més lamentables que jo. El teu perfil mira la pantalla que es transforma en un túnel de llum a través del qual viatges i et gires i em mires de reüll i ja tens trenta anys i duus un nen a les mans que jo voldria meu però té les faccions molt germàniques, la pell s'endureix però els ulls molt més brillants ara que ets mare i tens dos cors al món, i tens dos cors al món. I jo callo mentre el cuides, tu no saps com llegir-me els ulls, i després de donar-me el teu fill el teu cos té quaranta anys i es mou precisament, surts de la sala i jo veig que el fum va a buscar-te (i et vol fer mal) i et desfigura i tens cinquanta, seixanta, setanta i vuitanta anys, els sols grocs fosos són cementiris escandinaus on has anat a viure i on has enterrat, aquella esperança que al final trobaries el que tant vas buscar, el que tant vas buscar i ara em trobes a faltar, em trobes a faltar em trobes a faltar em trobes a faltar. Jo m'aixeco ràpidament, respiro el fum del teu voltant i un cop dissipat tu tornes a tenir vint anys somrius, somrius, i em mires com si hagués estat valent i et dic que no ho sóc mai només el teu perill m'ho fa ser, si no hi ets, si te'n vas em torno molt més fort i em faig molt, molt més gran del que he estat mai i tot per tu i tot per tu, cada any que passi, t'estimaré més cada any que passi em faré vell amb tu i el teu verí m'adormirà en aquest sofà des d'on ara t'escric, com si no s'hagués d'acabar.
18.
- Fireworks will breath (煙花會綻放) - Bao bei come here, we can succeed, the fireworks will breath, The air of future, you hand of light, will dry the oceans and time can stop its circle, and clouds will disappear, There is no dark in this new sky deserts are over now, so come. Let it be mine, let it be yours. There are no countries, there are no flags, when it comes to deny the aching ages, the slowest speeds, the cups we will fill with dreams and silence and music of belief Show me your chords so you can teach me how your quite bird sings, so come. Let it be mine, let it be yours. So come Both of us know something that each of us could not know before our love comes. Hey babe come here, I'm strong enough the fire works...
19.
Hivern parla’m del seus secrets reialmes guardats entre els cabells i l’olor dels dits, Parla’m del que més li fa falta, i de tot allò que hi ha darrere els llavis prims, de si val la pena o no tenir més coratge, per caçar l’escena que ella provoca a les nits, i ajupir-me a trobar la clau destinada que m’obre el pit i em deixa d’emmalaltir. Et sents estranya quan la ment se te’n va i et troben pels cafès amb cantants frustrats? I vas veient com cau la pols sobre el món i neva als cementiris d’aquesta ciutat, vols la làpida del meu costat amb l’epitafi que el trencalòs ha escrit al llom del vent? Així com ell et llences tu a destruir-me, vas cap al cor i el tinc tan dur que t’hi estimbes, I besa’m com un àngel així, fes de cada petó una cicatriu, em quedaré aquí per descobrir el teu món, espero trobar-t'hi a dins. Enllà del parcs i enllà dels carrers la pluja cau i es fa difícil saber si has passat per aquí de nit, de nit. He estat molt perdut i no m’he trobat, per trobar res a dir he hagut de callar, amarg és recordar el vals sangonós, i els fingiments constants i el sopar especial. A l’hivern vaig lluitar contra la teva maldat, i el nostre mal va desglaçar l’iglú de les ombres, del hall al llit greu, volcans de neu a les fosques.

about

El dia 1 d'abril Pere Vilanova va oferir un concert exclusiu a l'emblemàtic espai de La Memòria de la Plaça de la Vila de Gràcia, a Barcelona.

credits

released June 7, 2016

Pere Vilanova (guitarra, uquelele i veu)

Tots els temes escrits i compostos per Pere Vilanova excepte els poemes de William Shakespeare, Emily Dickinson, William Butler Yeats, Carles Duarte i Joan Vinyoli.

Gravat, mesclat i masteritzat pels Estudis CANELA HANK del Poblenou (Barcelona).

www.canelahank.com

license

all rights reserved

tags

about

Pere Vilanova

Pere Vilanova (Barcelona, 1988)
és un poeta i un cantautor. Canta en català, anglès i francès i les seves cançons sempre busquen la vida interior de les coses.

-

Pere Vilanova (Barcelona, 1988) is a poet and a songwriter. He sings in catalan, english and french and his songs are always looking for the inner life of things.
... more

contact / help

Contact Pere Vilanova

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Pere Vilanova, you may also like: