Les Tres Estacions

by Pere Vilanova

/
  • Streaming + Download

    Purchasable with gift card

     

1.
M'agrada aquest abric que duus del segle passat, espero que el que amaga dins no hagi canviat. Intento escriure’t pàgines en blanc, una llança vibra i fereix l'engany. Només és bonic tot el que t'estimes. Trobes lleig allò que no pots hipnotitzar. Tres estacions he trigat a entendre que és quan m'agenollo que podem veure-hi clar. Igual que els bisons que sento plorar dins el teu cor duquessa. Ens trobem pel carrer com dos coneguts llunyans, els dos fem gestos altius i passem de llarg, per evitar parlar del temps fem crisàlides, un tren blanc ens duu a camps siberians.
2.
Plorant sota la finestra hi ha una dona vestida de vermell. Jo voldria imaginar-me que és ella buscant un home en un balcó com aquest. És tard de nit és d'hora a l'alba, truques al meu pis i dius estar abandonada. Vols comprovar si encara pots dormir amb mi si et desencadenes en saltar dins el llit, Sóc flexible, disposat a seguir, recull-te els cabells, puja al trapezi dels dits. És tard de nit, és d'hora a l'alba. Truques al meu pis i dius estar abandonada Però això no és cert tu ets així. - Podríem provar de passejar pels carrers. No hi ha llavis que menteixin tan bé. No diguis res que és breu el plaer els dos en un llit d'hotel perdent el temps, disparo quan crides més, sempre un sol tret, perdent el temps. I al final surt el sol com sempre la dona s'allunya per llargues platges de gel. Quin silenci, com caminen les fulles. Va de mà en mà llegint els palmells.
3.
03:20
Ombres d’estiu al cor dels arbres, al poble penjant hi ha paraules que s’amaguen. Música buida sense notes, fanals en flama que mai s’acaben. Quan ella creu que pot canviar-me m’agafa i treu el millor que tinc. Quan ella em mira no hi ha paraules només les flames dels fanals de nit. Somnis de sol, somnis de lluna, fanals en flames que ballen.
4.
Hivern parla’m del seus secrets reialmes guardats entre els cabells i l’olor dels dits, Parla’m del que més li fa falta, i de tot allò que hi ha darrere els llavis prims, de si val la pena o no tenir més coratge, per caçar l’escena que ella provoca a les nits, i ajupir-me a trobar la clau destinada que m’obre el pit i em deixa d’emmalaltir. Et sents estranya quan la ment se te’n va i et troben pels cafès amb cantants frustrats? I vas veient com cau la pols sobre el món i neva als cementiris d’aquesta ciutat, vols la làpida del meu costat amb l’epitafi que el trencalòs ha escrit al llom del vent? Així com ell et llences tu a destruir-me, vas cap al cor i el tinc tan dur que t’hi estimbes, I besa’m com un àngel així, fes de cada petó una cicatriu, em quedaré aquí per descobrir el teu món, espero trobar-t'hi a dins. Enllà del parcs i enllà dels carrers la pluja cau i es fa difícil saber si has passat per aquí de nit, de nit. He estat molt perdut i no m’he trobat, per trobar res a dir he hagut de callar, amarg és recordar el vals sangonós, i els fingiments constants i el sopar especial. A l’hivern vaig lluitar contra la teva maldat, i el nostre mal va desglaçar l’iglú de les ombres, del hall al llit greu, volcans de neu a les fosques.
5.
Tu ara no ets aquí però et cantaré com si fos així, els teus ulls mirant-me els dits, un roser de sang dins els teus pits. Saps bé que això no ha de durar més que aquesta nit, però hem gastat tantes pregàries desitjant un moment així. Som amants del futur passat, no ens estrenem mai. La roba et cau, l’agulla em vibra dins, i tots els llocs que he conegut es despleguen com ocells ferits. La veu em brilla tant i mai no hauria dit que una passió pogués cobrir tot el teu cos tan petit i estic nerviós i espantat. I estàs llesta per marxar quan la ment no em pot flotar més, reculls la roba des de baix, no despertes el rèptil que ronca al bidet. I no crec que això li hagis de dir en arribar a Anvers, no crec que valgui massa la pena que em trobis a faltar en el que és breu. Tot i que jo en sóc expert i em sembla que et guardaré en els meus somnis més reals que la realitat, i els deliris més importants que la veritat, els meus somnis són més reals que la realitat, i si mai vols sentir-me saps on seré… La roba et cau, l’agulla em vibra dins, i tots els llocs que he conegut es despleguen com ocells ferits. La veu em brilla tant i mai no hauria dit, que una passió pogués cobrir tot el teu cos tan petit i estic nerviós i espantat. Els ponts s'han cremat, els ponts s'han cremat, tu a l'altre costat.
6.
Em fas menys mal del que creus i no és tant aquest odi i aquest dolor. La roba a terra, ja ha sortit el sol no em fa ferida la teva foscor. Encenc un cigarret jugant a endevinar la sort és hora d’estar sol de nou, de nou. No et vull donar el que vols deixa’m anar d’un cop vull ser ben lluny del mal. No em cals, no em cals tant com tu et creus, no em cals més del que mai reconeixeràs. No sabria dir-te què faig aquí despert. Tu ja saps que em distrec fàcilment. Encenc un cigarret i espremo el teu cos, vull sentir la sang córrer. Com puc tornar-me boig?
7.
03:55
Temps, ja fa temps, que aquell temps es va acabar. I en un buit gelat tu vas minvant. Tornar. Els llums del carrer mullen els canals de Gant. Ell ja no hi és.
8.
Entro pel riu nedant entre cignes, un braç m'estira i em tanca en un pou, Surto volant, m'espolso les escates, i em col•loco al fil del llençols. Un dona penja tot de vestits grocs, la seva filla porta un ram de flors, les teulades pintades, cervells de colors, les tapen els cabells del sol. Peggy Wickham surt a ballar amb el seu ós, a la banyera sense fons, sense fons, sense fons. M'elevo lleuger entre arbres que brillen, fulles blanques, mangos i plàtans, uns ocells han fet nius que omplen de síndries d'on raja un petroli dolç, Dalt del turó creix un alt campanar, ple de cigonyes, meduses flotant, Un home amb bastó munta a cavall, les vaques van cap al carnaval dels animals, L’alcalde del somni fa un discurs mental. Els freesbies es llencen noies joves als parcs. Peggy Wickham surt a ballar amb el seu ós, a la banyera sense fons, sense fons, sense fons.
9.
S'acosta el moment de volar de nou, Pots sentir-ho dins teu, ho sé, No és senzill i els núvols al cel no em voldran mostrar el teu rumb, ningú no sap on vas. Has pres el teu cos nu i has canviat tots els panys. Dins els vells trens del nord, t'asseus a respirar el futur. No tornaràs al punt on per riure calia estar enganyat. Aniràs tan lluny, i tornaràs a caure. Els teus ulls infinits mai van saber què amagaven però a mi em van mostrar que l'enyorança ens fa anar endavant. Quan creguis que has arribat recorda que la terra no és plana, gira sense passat i a l'hivern la neu també plou. Que una cova per dins pot ser un palau o una presó, depèn de qui hi viu, de quins colors estimi. T'has escapat, quan torni el sol tornaràs, conec la teva vall, i els trucs que et juga la nit. Conec que molt sovint contestes que no i vols dir que sí, que enyores els dies quan penjàvem junts.
10.
03:57
Quan vaig trobar-me el llac els udols dels llops s'havien acabat. El silenci em feia mal, com més perdut m'he vist més lluny he anat. Vaig acostar-m'hi lentament, no he conegut amb qui vull fer-me vell. Una veu em deia neda no pensis en res, i es va aturar el temps, i en iniciar el descens dins la nit que era lleu vaig 'nar caient, vaig 'nar caient, vaig 'nar caient... I véns quan vinc, i et sóc bressol, si estàs ferit, i vinc quan véns i m'ets la font quan t'estires amb mi. Vaig saltar amb els pulmons tots plens de l'aire dels teus crits i notar en la suspensió que s'adormien, quiets, tots els neguits, Vaig bucejar fins al fons del llac al punt profund per murmurar el teu nom, pels meus ventricles bruts va entrar el teu sol. I tots els talls que tinc notaven l'escalfor i em feies nius a dins que em feien ser millor i vaig aprendre a tocar, aprendre a cantar, i vaig aprendre el significat de què vol dir somiar. I véns quan vinc, i et sóc bressol, si estàs ferit, i vinc quan véns i m'ets la font quan t'estires amb mi.

about

Tots els temes escrits i compostos per Pere Vilanova a Àreu, a Gant i a Barcelona entre 2005 i 2013

credits

released January 4, 2014

Produït per Dani Ferrer
Músics: Dani Ferrer (piano, teclats), Marc Prat (baix), el Xavi Molero (bateria), Pablo Garrido (guitarres, banjo), Carles Guilera (guitarres), Núria Maynou (violoncel) i Santos Berrocal (shaker).
Gravat a Grabaciones Silvestres per Joel Condal, a La Sexta Baja per Dani Ferrer i a Blind Records per Sergi Bautista.
Mesclat per Jordi Mora a Can Mora.
Masteritzat per Marc Parrot i Joel Condal a Grabaciones Silvestres
Il·lustracions de portada i interior: Paula Bonet
Maquetació: Temabcn

license

all rights reserved

tags

about

Pere Vilanova

Pere Vilanova (Barcelona, 1988)
és un poeta i un cantautor. Canta en català, anglès i francès i les seves cançons sempre busquen la vida interior de les coses.

-

Pere Vilanova (Barcelona, 1988) is a poet and a songwriter. He sings in catalan, english and french and his songs are always looking for the inner life of things.
... more

contact / help

Contact Pere Vilanova

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Pere Vilanova, you may also like: