Songbook (2006​-​2016)

by Pere Vilanova

/
  • Streaming + Download

    Purchasable with gift card

     

1.
Jo sé d'un lloc on els trens mai s'aturen, on les pors es buiden, Jo sé d'un lloc, més enllà dels núvols, on la tristesa és l'únic sol, No existeix l'orgull, la pietat és la treva de la pluja, Cauen els plors i reguen la boira, Si vas enllà del nord i esperes, mirant les cares dels viatgers perduts, Si els preguntes com està ella, viu en la terra dels intents, No existeix l'orgull, la pietat és la treva de la pluja, Cauen els plors i reguen la boira, Sota tempestes d'il·lusió camina i creua aquest món gris De rostres falsos, Entre disfresses d'estius buits, l'hivern encara Camina i un altre cop s'escapa, Travessa la porta grisa, Aquesta és terra de llàgrimes i vent Moltes vegades m'hi he endinsat, m'hi he perdut, sense restar-hi, Jo sé d'un lloc, on només hi ha temors, no hi ha respostes, hi habiten ombres. No existeix l'orgull, la pietat és la treva de la pluja, Cauen els plors i reguen la boira, Sota tempestes d'il·lusió camina i creua aquest món gris De rostres falsos, Entre disfresses d'estius buits, l'hivern encara camina i un altre cop s'escapa Travessa la porta grisa, Aquesta és terra de llàgrimes i vent
2.
03:48
El vent t'acull quan tornes a casa, el passat és tan fosc i emboirat, El desembre gelat estén les seves ales, deixes de ser com abans, Escrius els meus somnis, batecs sobre els boscos, et rodegen les meves mans, El llençol de la lluna s'esquinça i plouen fletxes amb càlides veus solars Sóc aquí, lluny de mi, recollint silencis que mai s'esdevindran, Des de la fi dels meus versos fins allà on comences renéixer, I et pren la dansa del vent I s'ha anat cremant la llum, Orfes som tu i jo, orfes som tu i jo.
3.
Primer va ser de nit, en un bar de la ciutat, Fumant fums de poetes, on prínceps no poden entrar, La vaig veure adormida, en un racó i amb ulls clars, La vaig veure adormida, ni tan sols em va mirar, Digue'm si serà per sempre o si s'acabarà. Vaig trobar a les butxaques monedes i papers, Papers amb paraules i restes d'orgull desfet, Va fixar-se en mi, mentre jo tancava els ulls, I després de perdre-la, aquella nit de somnis buits, Digue'm si serà per sempre o si s'acabarà, Digue'm si et tindré per sempre o si te n'aniràs, La vaig trobar uns mesos més tard i la vaig estimar, Abraçar-la era tendre, i també donar-li el mar, Havia de marxar lluny de les meves mans, Si creues les fronteres sempre em podràs trobar Digue'm si serà per sempre o si s'acabarà, Digue'm si et tindré per sempre o si te n'aniràs.
4.
04:07
Light falls down into your eyes and in the sky you can't forget the sorrow of shade which was in grey dress of the night, Light falls down into your eyes and in the sky you can't forget the sorrow of shade which was in grey dress of the night, She's into her sorrow fighting for nowhere looking upon my lonely heart, She's into her sorrow, loving friends and homes, sleeping in beds made of false hopes, So goodbye, I am going down the time, So goodbye, I am riding up to the stars, So goodbye, I don't want to go. You're my sunshine, my only sunshine, you make me happy every day, so please don't take back my sunshine away. She's into her sorrow fighting for nowhere looking upon my lonely heart, She's into her sorrow, loving friends and homes, sleeping in beds made of false hopes, So goodbye, I am going down the time, So goodbye, I am riding up to the stars, So goodbye, I don't want to go.
5.
03:34
SOMEWHERE IN THE WORLD, IT DOESN’T MATTER WHERE, JUST TO BE FAR AWAY FROM HERE, FROM EVERYTHING AND EVERYONE, IN THE MIDDLE OF THE NATURE. I WOULD LIKE TO HAVE IN ONE HAND THE SEA AND IN THE OTHER THE HILL. THE MOST BEAUTIFUL COMBINATION OF THE WORLD, I WOULD LIKE TO WAKE YOU UP, IN A BEAUTIFUL MORNING TO SHOW YOU THE DAWN, ASKIN’ YOU NOT TO BE SCARED BY CLOUDS, I WOULD LIKE TO HAVE IN ONE HAND THE SEA AND IN THE OTHER THE HILL. TO SHOW YOU THE DAWN, AND THEN I’LL BE HOLDING YOU BACK INTO MY ARMS, YOU SHOULD KNOW YOU STILL INSPIRE ME. THE FIRST SUNSHINE STARTS TO WARM ME, OPENING THE WINDOW, THE SONG OF BIRDS, FONDLE MY EARS AND THEN I REALISE THAT IT WAS JUST A DREAM. YEAH YEAH
6.
04:21
WHERE ART THOU MUSE THAT THOU FORGET’ST SO LONG TO SPEAK OF THAT WHICH GIVES THEE ALL THY MIGHT? SPEND’ST THOU THY FURY ON SOME WORTHLESS SONS, DARKENING THY POWER TO LEND BASE SUBJECTS LIGHT? RETURN, FORGETFUL MUSE, AND STRAIGHT REDEEM IN GENTLE NUMBERS TIME SO IDLY SPENT; SING TO THE EAR THAT DOTH THY LAYS ESTEEM, AND GIVES THY PEN BOTH SKILL AND ARGUMENT, RISE, RESTY MUSE, MY LOVE’S SWEET FACE SURVEY. IF TIME HAVE ANY WRINKLE GRAVEN THERE: IF ANY BE A SATIRE TO DECAY, AND MAKE TIME’S SPOILS DESPISED EVERY WHERE. GIVE ME LOVE.
7.
WHY IS MY VERSE SO BARREN OF NEW PRIDE, SO FAR FROM VARIATION OR QUICK CHANGE? WHY WITH THE TIME DO I NOT GLANCE ASIDE TO NEW-FOUND METHODS, AND TO COMPOUNDS STRANGE? WHY WRITE I STILL ALL ONE, EVER THE SAME, AND KEEP INVENTION IN A NOTED WEED, THAT EVERY WORD DOTH ALMOST TELL MY NAME, SHOWING THEIR BIRTH AND WHERE THEY DID PROCEED? O! KNOW SWEET LOVE I ALWAYS WRITE OF YOU, AND YOU AND LOVE ARE STILL MY ARGUMENT; SO ALL MY BEST IS DRESSING OLD WORDS NEW, SPENDING AGAIN WHAT IS ALREADY SPENT; FOR AS THE SUN IS DAILY NEW AND OLD, SO IS MY LOVE STILL TELLING WHAT IS TOLD.
8.
02:14
O ME! WHAT EYES HATH LOVE PUT IN MY HEAD WHICH HAVE NO CORRESPONDENCE WITH TRUE SIGHT: OR IF THEY HAVE, WHERE IS MY JUDGEMENT FLED, THAT CENSURES FALSELY WHAT THEY SEE ARIGHT? IF THAT BE FAIR WHEREON MY FALSE EYES DOTE, WHAT MEANS THE WORLD TO SAY IT IS NOT SO? IF IT BE NOT, THEN LOVE DOTH WELL DENOTE LOVE’S EYE IS NOT SO TRUE AS ALL MEN’S; NO, HOW CAN IT? O HOW CAN LOVE’S EYE BE TRUE, THAT IS SO VEX’D WITH WATCHING AND WITH TEARS? NO MARVEL THEN THOUGH I MISTAKE MY VIEW; THE SUN ITSELF SEES NOT TILL HEAVEN CLEARS, O CUNNING LOVE! WITH TEARS THOU KEEP’ST ME BLIND, LEST EYES WELL-SEEING THY FOUL FAULTS SHOULD FIND!
9.
ALL THE HEAVY DAYS ARE OVER; LEAVE THE BODY’S COLOURED PRIDE UNDERNEATH THE GRASS AND CLOVER, WITH THE FEET LAID SIDE BY SIDE. ONE WITH HER ARE MIRTH AND DUTY; BEAR THE GOLD-EMBROIDERED DRESS, FOR SHE NEEDS NOT HER SAD BEAUTY, TO THE SCENTED OAKEN PRESS. HERS THE KISS OF MOTHER MARY, THE LONG HAIR IS ON HER FACE; STILL SHE GOES WITH FOOTSTEPS WARY FULL OF EARTH’S OLD TIMID GRACE. WITH WHITE FEET OF ANGELS SEVEN HER WHITE FEET GO GLIMMERING; AND ABOVE THE DEEP OF HEAVEN, FLAME ON FLAME, AND WING ON WING.
10.
S'atenua la llum. Al delta l'aire vibra pel batec d'unes ales, amb el claqueig dels ànecs. S'estronca la suor, s'obren els llavis al tast fresc de la síndria. Al laberint dels ulls hi ha un gest nostàlgic, la pell besa la pell i la tristesa amaina. Duu el riu, com una barca, el somni d'unes mans.
11.
Un vent còsmic empeny endins de l'univers la vela que has estès, el vell tapís, una magrana atapeïda d'astres, de mons que només intuïm. Els ulls s'hi aboquen: rere una lent l'immens eixam d'estrelles, l'espai àvid de temps on els planetes ocupen el seu lloc. No ens pertany l'horitzó: vençuts pel pes de cada nit, tornem la nostra ment a la casa i la pell, a l'oblit i l'espera. La vela que has estès, la distància insondable ens expliquen qui som.
12.
El cel es va vestint de roses i d'argent i l'horitzó s'aprima i es torna penetrant, una agulla de llum travessa l'aire i Venus, a l'oest, crema i tremola abans de pondre's. El gest del món esdevé tràgic i precís, l'abisme que s'obre davant teu perquè amb els ulls t'hi estimbis, ja pura solitud, ja incandescència el mar, ferida estesa dels records on el batec dels somnis s'alenteix i on arrossegues, perplex i desolat, el llast dels dies, espurnes doloroses del desig, les mans antigues on reconeixes qui vas ser i on et reescrius encara sota un rostre cansat que estima els arbres i aquesta nit que s'eixampla com una geografia il·limitada, d'on ets al capdavall, unit el teu destí al dels astres.
13.
M'agrada aquest abric que duus del segle passat, espero que el que amaga dins no hagi canviat. Intento escriure’t pàgines en blanc, una llança vibra i fereix l'engany. Només és bonic tot el que t'estimes. Trobes lleig allò que no pots hipnotitzar. Tres estacions he trigat a entendre que és quan m'agenollo que podem veure-hi clar. Igual que els bisons que sento plorar dins el teu cor duquessa. Ens trobem pel carrer com dos coneguts llunyans, els dos fem gestos altius i passem de llarg, per evitar parlar del temps fem crisàlides, un tren blanc ens duu a camps siberians.
14.
Entro pel riu nedant entre cignes, un braç m'estira i em tanca en un pou, Surto volant, m'espolso les escates, i em col•loco al fil del llençols. Un dona penja tot de vestits grocs, la seva filla porta un ram de flors, les teulades pintades, cervells de colors, les tapen els cabells del sol. Peggy Wickham surt a ballar amb el seu ós, a la banyera sense fons, sense fons, sense fons. M'elevo lleuger entre arbres que brillen, fulles blanques, mangos i plàtans, uns ocells han fet nius que omplen de síndries d'on raja un petroli dolç, Dalt del turó creix un alt campanar, ple de cigonyes, meduses flotant, Un home amb bastó munta a cavall, les vaques van cap al carnaval dels animals, L’alcalde del somni fa un discurs mental. Els freesbies es llencen noies joves als parcs. Peggy Wickham surt a ballar amb el seu ós, a la banyera sense fons, sense fons, sense fons.
15.
03:55
Temps, ja fa temps, que aquell temps es va acabar. I en un buit gelat tu vas minvant. Tornar. Els llums del carrer mullen els canals de Gant. Ell ja no hi és.
16.
Tu ara no ets aquí però et cantaré com si fos així, els teus ulls mirant-me els dits, un roser de sang dins els teus pits. Saps bé que això no ha de durar més que aquesta nit, però hem gastat tantes pregàries desitjant un moment així. Som amants del futur passat, no ens estrenem mai. La roba et cau, l’agulla em vibra dins, i tots els llocs que he conegut es despleguen com ocells ferits. La veu em brilla tant i mai no hauria dit que una passió pogués cobrir tot el teu cos tan petit i estic nerviós i espantat. I estàs llesta per marxar quan la ment no em pot flotar més, reculls la roba des de baix, no despertes el rèptil que ronca al bidet. I no crec que això li hagis de dir en arribar a Anvers, no crec que valgui massa la pena que em trobis a faltar en el que és breu. Tot i que jo en sóc expert i em sembla que et guardaré en els meus somnis més reals que la realitat, i els deliris més importants que la veritat, els meus somnis són més reals que la realitat, i si mai vols sentir-me saps on seré… La roba et cau, l’agulla em vibra dins, i tots els llocs que he conegut es despleguen com ocells ferits. La veu em brilla tant i mai no hauria dit, que una passió pogués cobrir tot el teu cos tan petit i estic nerviós i espantat. Els ponts s'han cremat, els ponts s'han cremat, tu a l'altre costat.
17.
Un fum nocturn pren forma en el cendrer i es va fent lloc entre la nostra història de dimarts nit quan ja és fosc mirant la televisió el teu perfil té vint anys, amb tres milions de sols que et cremen als cabells i no tens por perquè jo sóc a prop jo sempre he estat a prop com un bon imbècil que et volia tota, com tants altres idiotes molt més lamentables que jo. El teu perfil mira la pantalla que es transforma en un túnel de llum a través del qual viatges i et gires i em mires de reüll i ja tens trenta anys i duus un nen a les mans que jo voldria meu però té les faccions molt germàniques, la pell s'endureix però els ulls molt més brillants ara que ets mare i tens dos cors al món, i tens dos cors al món. I jo callo mentre el cuides, tu no saps com llegir-me els ulls, i després de donar-me el teu fill el teu cos té quaranta anys i es mou precisament, surts de la sala i jo veig que el fum va a buscar-te (i et vol fer mal) i et desfigura i tens cinquanta, seixanta, setanta i vuitanta anys, els sols grocs fosos són cementiris escandinaus on has anat a viure i on has enterrat, aquella esperança que al final trobaries el que tant vas buscar, el que tant vas buscar i ara em trobes a faltar, em trobes a faltar em trobes a faltar em trobes a faltar. Jo m'aixeco ràpidament, respiro el fum del teu voltant i un cop dissipat tu tornes a tenir vint anys somrius, somrius, i em mires com si hagués estat valent i et dic que no ho sóc mai només el teu perill m'ho fa ser, si no hi ets, si te'n vas em torno molt més fort i em faig molt, molt més gran del que he estat mai i tot per tu i tot per tu, cada any que passi, t'estimaré més cada any que passi em faré vell amb tu i el teu verí m'adormirà en aquest sofà des d'on ara t'escric, com si no s'hagués d'acabar.
18.
04:22
Obre la boca deixa'm agafar un bri d'aire de dins teu que a fora ja fa massa temps que s'ha acabat. Baixo del nit bus mil parades abans de la parada on solia baixar, però és que avui ets tu la que em mou i no vols que m'oblidi de respirar. Tots els teus secrets estaran segurs en mi, tot el que vols dir trobarà un llenguatge en mi, deixa de pensar ja en el que ha existit quan et demano si ets feliç. Hi ha una llanterna que és un ull lunar, que és la bombeta del porxo del futur, que s'encendrà només si ho vols tant com jo ho vull. I jo ho veus, no hi ha massa res més a dir aquí avançant dins el nit bus cinc mentre em poses les manilles i penses per dins tot allò que li diràs al matí, com si t'agradés l'olor que fa avui, deixa de pensar ja si l'hi has o no de dir, més igual si el fas feliç però no ets feliç si el fas feliç. Per què no em fas feliç a mi? Per què no em fas feliç a mi? Per què no em fas feliç a mi? (at infinitum)
19.
- Fireworks will breath (煙花會綻放) - Bao bei come here, we can succeed, the fireworks will breath, The air of future, you hand of light, will dry the oceans and time can stop its circle, and clouds will disappear, There is no dark in this new sky deserts are over now, so come. Let it be mine, let it be yours. There are no countries, there are no flags, when it comes to deny the aching ages, the slowest speeds, the cups we will fill with dreams and silence and music of belief Show me your chords so you can teach me how your quite bird sings, so come. Let it be mine, let it be yours. So come Both of us know something that each of us could not know before our love comes. Hey babe come here, I'm strong enough the fire works...
20.
03:31
Si de nit les bruixes em maten les roses, en matí d’aloses oloro maduixes, i sol, d’aquí estant, encenc el llevant, apago la tarda; el crit escarit d’un ocell de nit no em fa cap basarda, tant em sento eixit. Talment, ara, eixit que intento fortuna de fer un tot unit amb sol, terra i lluna, que d’aquest afany que el meu cor altera n’obtinc un alt guany: ni vana quimera ni condició de mortal em lliga, sinó sols amor. Qui d’amor s’abriga puja l’esglaó que el deixa a l’artiga del saber major.

about

He reunit 20 cançons dels últims 10 anys en aquest petit recull. Espero que us agradin!
-
I've gathered together 20 songs from the last 10 years in this little collection. 'Hope you'll enjoy them!

credits

released January 25, 2016

license

all rights reserved

tags

about

Pere Vilanova

Pere Vilanova (Barcelona, 1988)
és un poeta i un cantautor. Canta en català, anglès i francès i les seves cançons sempre busquen la vida interior de les coses.

-

Pere Vilanova (Barcelona, 1988) is a poet and a songwriter. He sings in catalan, english and french and his songs are always looking for the inner life of things.
... more

contact / help

Contact Pere Vilanova

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Pere Vilanova, you may also like: